Polítiques miopes

Permeteu-me el to, no puc deixar de cridar com una adolescent (abans d’ahir encara ho era) quan veig certes hipocresies.

Per a la campanya tots els responsables es pentinen: hi ha fotos. Ja tenim rètols de preservatius als carrers, a l’institut, arreu. Quin goig, ara la iaia ja dormirà tranquil·la perquè l’Alba està preservada i cap semental s’haurà de parar a pensar què fa i què deixa de fer: barra lliure, carn barata, tots a la festa! El demà no existeix, el seny no es cotitza, és el plaer, és allò que es ven bé, però no cal veure qui paga la trencadissa?

Unes autoritats que planegen des de l’altura del seu melic, polítiques rodones, diuen, idees menudes com un condó, afegeixo, per molts milions que prometin i molts policies que persegueixin un fantasma que escapa, lògicament, al seu control.

Futur fotut. L’informe PISA ho diu un cop l’any, jo ho veig cada cap de setmana.I és una crida a treballar tots els dies de la setmana!

Europa, per una ignorant

Ho confesso, no sé distingir bé Comissió i Parlament Europeu, no sabria dir quins organismes són a Brussel·les i quins a Estrasburg, no puc definir el nombre dels comissaris europeus, i ignoro tantes coses més. Però sí veig clar que la unió d’Europa no rutlla. Tendeix a reduïr-se a qüestions econòmiques. No se m’escapa que tots demanen ajudes i no volen sentir a parlar de d’augmentar deures o aportacions. Tenen a la boca els drets humans però a les nostres carreteres no hi falten esclaves sexuals, les nostres platges hi ha pateres i ofegats, es talla la vida de fetus perfectament viables, s’expulsa a gent que ha vingut a treballar i ho ha demostrat, etc. Ignorant com em declaro, m’atreviria a dir que els dirigents d’Europa han perdut l’esperit dels pares de la unió, De Gasperi, Schuman i Adenauer (un italià, un alemany…com l’acudit), cristians convençuts (pot ser una clau del tema?), per quedar-se solament amb les reclamacions econòmiques i de protecció contra els no comunitaris. La por s’ha instal·lat (una altra clau?). Han deixat les paraules pels números i no poden donar rao de la unió. Ara bé, que no vinguin els apocalíptics: opino que estem millor que mai. Potser toca a la nostra generació retrobar les raons, l’esperit, per seguir avançant. Podem confiar en els polítics o hem d’anar a d’altres autoritats, morals, històriques, intel·lectuals, religioses?