Un ric americà promet inversions relacionats amb el joc. Un joc ben particular, que amb els calers promesos porta silenciades tot tipus d’adiccions, ludopatía, prostitució, alcohol pesat, tabac… Alarmisme? Pregunteu a la Jonquera amb la inversió dels prostibuls i les seves conseqüències.
L’americà juga amb els egos i les necessitats dels nostres polítics i els seus rivals centrals, que s’afanyen a treballar i prometre al ric americà, fins i tot, canviar les lleis!
El traïdor sempre ha reclamat la seva recompensa. Un cop més, la mòrbida tendència a sacrificar el normal en benefici de l’anormal. Traïdor he dit: perquè traeix la nostra història, els nostres principis, i sobre tot, el nostre destí: el nostre destí de país del coneixement, de la innovació, de la cohesió social, del turisme de qualitat. Tot oblidat si podem atreure quatre duros d’un sultà modern.
I ens prendrem amb la resignació ovina dels materialistes que ens plantin una ruleta al centre de la senyera? De debò, estem en una crisi dura però allò que no podem perdre és l’honor, que no contabilitza al PIB de Catalunya, però té més valor que tots els productes produïts en molts anys, costa molt més de fer crèixer i molt menys de perdre. Idealismes? Els lladres tenen poc gust per l’honor. Tampoc en tenen massa qui ens ha ficat en aquesta crisi, i no dubtaria a repetir-ho en benefici propi. Honor, sí, com a sortida segura cap al creixement que val la pena. Juguem amb honor, no ens el juguem, si us plau.
Bloc a poc: bona lletra 