Discriminació positiva als “media”

M’entristeix veure notícies doloroses. A més, si hi ha malícia humana, m’arriba a ferir. I m’omple d’esperança llegir notícies de generositat, sacrifici, feina ben feta. Caldria aplicar una discriminació positiva al mitjans de comunicació per a aquest tipus de notícies. M’explico. La resposta generosa de tants voluntaris a Haití, que ja dura anys, no es mereix més espai que els vestits d’una tal Gaga? El treball centenari dels missioners a la Costa d’Ivori, que no marxen ni amb guerra civil, no s’ha de premiar amb més tinta que els conflictes bèl·lics de dues setmanes? El triomf d’un equip esportiu basat en el joc col·lectiu, sense egos… ja té les pàgines assegurades. Un religiós que dóna gratuïtament un ronyó bé val dos planes senceres, i si inicia una cadena de trasplantaments… tantes planes com donants! La creació de llocs de treball i el seu manteniment enmig de la crisi, no es mereixen una foto més gran que la imatge de la cua de l’atur? I les famílies que esmorteeixen, amb sacrificis personals, la crisi de tants fills, germans i parents, no es guanyen unes ratlles més que els ERO corruptes?

Elogi de la crisi

Sóc jove (és la meva primera crisi) i potser ingènua. Permeteu-me l’atreviment.

 

Visca la crisi, mori l’opulència. Cal treballar dur, la butaca d’especulador era massa tova. Que engegui la Derbi , s’aturi la Kawa. Viatjarem al Delta de l’Ebre, no del Nil. Anirem al Pessebre vivent, no de bon vivant. Les titelles a la plaça eclipsen Euro Disney. Descobrim Olot, no Bangkok! Sense diners per benzina, fem cent viatges en bus. Res de caviar iraní, visca el calamar tarragoní . Ens divertim amb xerrades al bar, no amb creuers al mar.  Importa el cor, no el car. Benvinguda la cordialitat, no la rendibilitat. La confiança en el demà no són els zeros al banc sino la fe i la pau.

 

Potser ara no hi haurà diners per prostituir cap més dona; ni per cocaina corruptora de pobles; ni per armament destructiu, guerres i atacs preventius; ni pel cancer de ciment que devora la nostra costa; ni per pornografia, luxes obscens, festes boges i banquets etílics.

 

Aprendem a estalviar, a escurar i esperar? A estudiar i esforçar-nos? A conservar i crear llocs de treball? Aprendrem a valorar la feina i els productes dels nostres? La tasca dels voluntaris de Càritas? Dels emprenedors? Aprendrem a treballar pel veí? Aprendrem, de debò, a assaborir l’esperit?  

 

Jana Macià Modolell