Més per al més bo (amb paraules destacades)

M’entristeix veure notícies doloroses. A més, si hi ha malícia humana, m’arriba a ferir. I m’omple d’esperança llegir notícies de generositat, sacrifici, feina ben feta. Caldria aplicar una discriminació positiva al mitjans de comunicació per aquest tipus de notícies. M’explico.

La resposta generosa de tants voluntaris a Haití que ja dura anys no es mereix més espai que els vestits d’una tal Gagá? El treball centenari dels missioners a Costa d’Ivori, que no marxen ni amb guerra civil, no s’ha de premiar amb més tinta que els conflictes bèl·lics de dues setmanes? El triomf d’un equip esportiu basat en el joc col·lectiu, sense egos ja té les pàgines assegurades. Un religiós que dona gratuïtament un ronyó bé val dos planes senceres, i si inicia una cadena de trasplants, tantes planes com donants!

La creació de llocs de treball i el seu manteniment enmig de la crisi, ¿no és mereix una foto més gran que la imatge de la cua de l’atur? I les famílies que esmorteixen, amb sacrificis personals, la crisi de tants fills, germans i parents, ¿no es guanyen unes ratlles més que els ERES corruptes?

Voto per una discriminació positiva, per unes planes sense fums, per un espai reservat per l’heroisme!

Discriminació positiva als “media”

M’entristeix veure notícies doloroses. A més, si hi ha malícia humana, m’arriba a ferir. I m’omple d’esperança llegir notícies de generositat, sacrifici, feina ben feta. Caldria aplicar una discriminació positiva al mitjans de comunicació per a aquest tipus de notícies. M’explico. La resposta generosa de tants voluntaris a Haití, que ja dura anys, no es mereix més espai que els vestits d’una tal Gaga? El treball centenari dels missioners a la Costa d’Ivori, que no marxen ni amb guerra civil, no s’ha de premiar amb més tinta que els conflictes bèl·lics de dues setmanes? El triomf d’un equip esportiu basat en el joc col·lectiu, sense egos… ja té les pàgines assegurades. Un religiós que dóna gratuïtament un ronyó bé val dos planes senceres, i si inicia una cadena de trasplantaments… tantes planes com donants! La creació de llocs de treball i el seu manteniment enmig de la crisi, no es mereixen una foto més gran que la imatge de la cua de l’atur? I les famílies que esmorteeixen, amb sacrificis personals, la crisi de tants fills, germans i parents, no es guanyen unes ratlles més que els ERO corruptes?