Un país amb visió de futur

Ens preocupa l’atur. Preocupa el manteniment del Benestar. Preocupa el nivell d’assistència sanitària i de l’educació. En canvi, no preocupa la (baixíssima) natalitat. No preocupa, doncs, com es pagaran en el futur les pensions, o millor no preocupa com NO es pagarà, doncs és matemàticament insostenible si no creix la población. No hi haurà prou treballadors per pagar tants ancians. No tindrem pensions actuals, no tindrem l’assistència sanitària actual. No és ideología: són matemàtiques, per molt slogan polític (que suma zero).

Aquesta part d’Europa ha decidit no tenir fills: menys matrimonis, menys compromís, ménys fills, menys família, més individualisme, més materialisme, més consumisme, més benestar? BENESTAR? De debò?

Entra un nen a l’autobus i desperten somriures arreu. Un nen porta esperança. Un col·legi contagia il·lusió. Un germà és el millor regal. Tres germans no s’avorreixen mai, no calen joguines ni despeses ni viages…

Que ha enganyat un país que no té fills?

Quin misteri meravellós mou els pares de famílies nombroses?