Vacances! De les primeres de la meva vida professional. Aniré a l’aeroport a veure sortir avions i al delta del Llobregat me’n riuré del delta del Nil. Obriré el diari a la plaça del poble, paper a paper a l’ombra del til·ler. D’espectacle musical, escolliré cantar amb la coral de la parròquia, que omple l’esperit i no buida la butxaca. Faré, ben acompanyada, el camí de Sant Jaume des de Manresa a Igualada, amb parada profunda a Montserrat: m’aprimaré sense pagar gimnàs, prendré el sol i retrobaré el nord sense psicòleg. Agafaré un tren d’aquells que van a poc a poc: com més trigui, més converses tindré, més històries sentiré com a meves. Dedicaré unes hores a Càritas, un treball remunerat amb somriures, i em convertiré en milsomriurista.
Escric aquesta carta perquè compartir em fa feliç. I d’aquí un mes, a treballar de valent, amb més esperança.
Bloc a poc: bona lletra 