Disminuïts… al centre de l’actualitat?

La realitat informativa em fa voltar el cap. Potser és la calor que s’afegeix a la escudella informativa. No sé si m’equivoco però la veig centrada en  futbolistes (quan no xuten), polítics (que semblen de vacances), braus (quan a casa nostra ja eren gairebé inexistents) i productes de consum (ara que tothom es queixa de la crisi). El pitjor és que el meu avi es mareja de debò.

Però, sorpresa! Resulta que el Papa ve a Barcelona, per decisió personal, i a més de beneir la Sagrada Família (permeteu-me que parli de la cerimònia obviant l’AVE) té previst visitar un centre d’educació de joves amb síndrome de Down. Sincerament: ha estat la gran alegria informativa. No sé explicar allò que m’ha fet sentir. Serà la generositat que reconec en un vell de vuitanta-cinc anys (es diu aviat), la força de la seva fe, l’esperança que demostra en cada persona, malalta o no, el caire juvenil de preferir els joves als polítics, poderosos, gent-de-portada-i-flaixos, la lleugeresa de qui va impulsat pel vent de l’esperit …. O tot plegat.

Visca aquells de nosaltres que tinguin síndrome de Down, i qui els acompanya!