Archive for Abril de 2009

Barcelona: ciutat o parc temàtic?

Abril 15, 2009

Barcelona no és una ciutat, ens l’han convertit en un parc temàtic. És impossible circular-hi sense que t’impacti la vista la presència d’un bus –o obús– turístic. Impossible passejar pel port sense ser arrossegat per exèrcits acabats de desempaquetar d’un creuer. Impossible resar a Santa Maria del Mar sense que els flaixos t’enlluernin. Impossible resistir enfront de la invasió de hooligans o de Harley Davidson o d’orientals de raça Nikon… Proposo declarar la setmana lliure de turistes: espatllar l’AVE –no rodalies–, crear caos de maletes al Prat, embussar la A-7, declarar una emergència sanitària al port… ¡I gaudir de la ciutat sense foranis!

Anuncis

Europa, per una ignorant

Abril 1, 2009

Ho confesso, no sé distingir bé Comissió i Parlament Europeu, no sabria dir quins organismes són a Brussel·les i quins a Estrasburg, no puc definir el nombre dels comissaris europeus, i ignoro tantes coses més. Però sí veig clar que la unió d’Europa no rutlla. Tendeix a reduïr-se a qüestions econòmiques. No se m’escapa que tots demanen ajudes i no volen sentir a parlar de d’augmentar deures o aportacions. Tenen a la boca els drets humans però a les nostres carreteres no hi falten esclaves sexuals, les nostres platges hi ha pateres i ofegats, es talla la vida de fetus perfectament viables, s’expulsa a gent que ha vingut a treballar i ho ha demostrat, etc. Ignorant com em declaro, m’atreviria a dir que els dirigents d’Europa han perdut l’esperit dels pares de la unió, De Gasperi, Schuman i Adenauer (un italià, un alemany…com l’acudit), cristians convençuts (pot ser una clau del tema?), per quedar-se solament amb les reclamacions econòmiques i de protecció contra els no comunitaris. La por s’ha instal·lat (una altra clau?). Han deixat les paraules pels números i no poden donar rao de la unió. Ara bé, que no vinguin els apocalíptics: opino que estem millor que mai. Potser toca a la nostra generació retrobar les raons, l’esperit, per seguir avançant. Podem confiar en els polítics o hem d’anar a d’altres autoritats, morals, històriques, intel·lectuals, religioses?